En haver passat uns anys d’aforro monetari i descans mental, sense vore aparéixer pel saló de casa la image i gerga de les Rambles via caixa tonta, se nos anuncia que en breus dates anem a tindre de nou en Valéncia televisió autonòmica. ¿Qué haurem fet per a meréixer això?
L’experiència patida pels valencians en el naiximent, existència, i posterior tancament de Canal 9, nos deixà clar que tal mig de comunicació era totalment prescindible per als habitants en general. No aixina, segons pareix, per ad eixe grup de “paisans” que ploren totes les nits per no haver-se pogut vore en la menuda pantalla, assistint als seus saraus, encontres, inauguracions, reunions, sessions parlamentàries, i demés actes sense els quals no podrien viure. I dic viure, sinònim de subsistir, puix sense tals ocupacions seudolaborals no sé cóm se les arreglarien per a proveir-se el companage.