En la Diputació de València s’ha presentat (28-7-2025) l’ultim llibre de l’academic i doctor Abelard Saragossà: Sistema d’accentuació (valencià, castellà, italià, s. XIX-XX) Raons de no assimilar-lo / Com fer-lo assequible. El pati interior del palau ple (incondicionals, transicionats –genuïnistes–, transicionadors –en proces de tercerviisme, ¡que ara manen el PP i VOX!–, interessats, adversaris –poquets–, alguns carrecs politics, molts periodistes i notabilisssimes faltes).

Obria l’acte el sacerdot i filolec Antoni López Quiles, u dels dos directors de la represa coleccio Biblioteca de Filologia. L’atre codirector, Emili Casanova, no assisti. Les males llengües asseguren que havia rebut pressions per a no anar.

I es significatiu que no hi haguera mes que un atre academic (que ho te tot fet). Podria interpretar-ho com la ‘soletat del dissident’, la de Saragossà, i un alvanç de la futura votacio del canvi de nom ‘Valéncia’ per l’oficial i actual ‘València’ en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Ya dic, López, que durant anys ha colaborat activament en la revista Saó de clara tendencia catalanista, mos parlà de l’estetica del receptor, de l’importancia del llector a l’hora de triar o fixar el model de llengua i les repercussions negatives que es produixen si este es ‘estrany’ al general (la diglossia intralectal). Naturalment, com ell passava per alli –dic, per Saó–, no explicà sa responsabilitat en la situacio actual. Per este motiu es pregunta en el prolec de l’obra: “per què no podem usar formes tan valencianes com «naixca» o «peixcador?»” (p. 14). Pos si ell no ho sap... que li ho pregunte al de dalt (al del cel).

En acabant intervingue l’autor, Saragossà. Fonamentalment amplià una proposta ortografica (accentual) que ya havia plantejat (2003), pero ara molt mes documentada i raonada. Reparti llenya i critiques: a Pompeu Fabra i els canvis accentuals que feu, als inutils i innecesaris diacritics (sempre he estat en contra), a la propia institucio de la qual es membre (AVLl), per acceptar un sistema accentual complex, que provoca desconfiança en els usuaris...

No està de sobra afegir que ell era partidari de ‘València’ fa molts anys, en 1998, (eldiario.es 22-7-2025, edicio electronica). Tot lo mon pot canviar i no justifica els versets ridiculisant-lo que circulen per ahi: “Diu el sabi-geni Abelard: / qui no escriu Balénsia amb b alta / d’ortografia fa una falta” (Levante-EMV 29-7-2025: 2). Es com quan als defensors de les Normes d’El Puig nos acusaven d’escriure ‘meche’ (per mege). Era i es una mentira grossa.

El plantejament global es que un valencià de cultura mija puga escriure be i aplique correctament les regles d’accentuacio.

Des de la seua perspectiva, la llengua es dels parlants i de la gent que l’usa i els gramatics han d’estar al servici d’ells.

Tancà l’acte el president de la Diputacio, Vicent Mompó, en un alegat del valencià popular (en eixemples com eixir, vacacions, gasto...) i una defensa del nou espai de reflexio que s’obri des de l’Institució Alfons el Magnànim. Ya vorem.

Yo nomes afegire que les ‘novetats’ cientificoteciques eren molt velles. Pronostique que el proxim descobriment dels genuïnistes pot ser la roda. No ho dic metaforicament. En temps coneixeran la llingüistica critica, la sicollingüistica, la sociollingüistica ‘internacional’, la pragmatica o la llingüistica cognitiva... i alucinaran.

I per a arrematar, lo que fa Israel en Gassa no es una ‘catastrofe humanitaria’ com l’han calificada Regne Unit, França i Alemania (El País 27-7-2025, edicio electronica), es un genocidi com l’holocaust.

Image: levante-emv.com