EDITORIAL

El Consell Valencià de Cultura (catalana)

En el periodic Las Provincias del passat 25 de novembre llegiem, a casi pagina completa (p. 45), “El CVC echa un pulso al Consell al apoyar las políticas de la Acadèmia de la Llengua”. Ya resulta curios el titular que parla de “políticas”. Nosatres sempre ho hem dit, la AVLl naixque de la politica, per a servir a la politica i com a organisme per a destruir la llengua valenciana, no per a rescatar-la, normativisar-la i normalisar-la, com haguera segut d’esperar i segons –enganyosament– declarava la llei de creacio d’est ent. Nomes hem de recordar les seues actuacions, sempre a l’ombra de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i les seues publicacions, rebaixant a vulgar o popular les expressions i el lexic exclusiu dels valencians.

Recordem tambe les censures i burles del Consell Valencià de Cultura (CVC) –organisme consultiu de la Generalitat– i els seus defensors cap a tots aquells que discrepaven del famos Dictamen (4-7-1998) que donà pas a la creacio del monstruo llingüistic antivalencià, quan la realitat es que, com pronte se sabe, tot el proces previ de consultes a diferents institucions no fon mes que un paripe, ya que la decisio estava presa de bestreta i era producte d’un pacte politic entre presidents autonomics per a favorir l’eleccio del president del païs. Puix esta es l’institucio que ara s’ha posat en alerta davant d’un govern, el del Consell, naixcut de la voluntat i llegalitat democratica, i ha mampres a censurar les seues decisions; que poden ser tan censurables com moltes de les actuacions protagonisades per eixe CVC al qual, en canvi, no l’han avalat les urnes.

Ha fet una declaracio, segons el diari, sobre el “valenciano” i “la mencionada institución”, referint-se a la AVLl, solicitant “recuperar la dignidad y el presupuesto” per ad est organisme. La dignitat l’ha perduda en les seues actuacions dirigides a constrenyir la llengua valenciana –en la que no creu– i supeditar-la al catala normatiu que emana de l’IEC, impulsant aci un seudohibrit que tants valencians rebugen i a tants atres fa abandonar la propia llengua per trobar-la estranya i en continu conflicte, acabant per abraçar el castella. Nomes els qui la deprenen fora de l’ambit familiar son capaços d’expressar-se tan coentament resucitant lexic mort i aplicant barbarismes-estrangerismes en el seu discurs.

L’acort de la sessio plenaria del passat 24 de novembre no ixque per unanimitat, la major part dels consellers nomenats a proposta del PP, com sempre, no se banyaren ni a favor ni en contra; no es casualitat, es el modus operandi d’un partit que no es fiable perque enganya, manipula i no complix les seues promeses (vore el programa electoral i aquella referencia a fer oficials els tituls de Lo Rat Penat, entre unes atres coses).

El Consell Valencià de Cultura no se queda nomes en esta recomanacio al govern de la Generalitat Valenciana i demana revertir la situacio llingüistica en la televisio À Punt apelant a “garantizar la calidad lingüística de la cadena pública”. No queda molt clar lo que vol dir en aço, pero cap recordar allo que ha fet eixa televisio de subtitular en “normativitzat” les intervencions dels valenciaparlants que fan us normal de la llengua propia en eixe mig. I encara va mes llunt al parlar de les politiques educatives solicitant que el govern les reformule “abandonando fórmulas de enfrentamiento y vetos contra escritores en nuestra lengua procedentes de otros territorios”, segurament en referencia a l’ultima prova de la PAU, en la que s’havia de comentar en l’examen de “valencià” un text escrit en barceloni d’una autora de mes allà del riu Senia, i a la reaccio del Consell volent canviar el curriculum per a que se priorise a autors valencians. A l’hora, no dubta en criticar el “dar impulso económico y político a entidades secesionistas que rechazan los consensos científicos de la romanística internacional”.

Ni son secessionistes ni acientifiques, i la cançoneta de la “romanística internacional” ya saben que es un “cuento” que ha costat molts diners als catalans. Si aço no es un atac a la llibertat d’expressio, al respecte al discrepant i als qui defenen la llengua valenciana genuïna, singular i autentica, que vinga “sant” Pompeu Fabra i que ho veja. I per cert ni una paraula a favor dels escritors –en son centenars tambe– que usen les Normes d’El Puig, als qui veten, silencien, censuren i condenen a l’ostracisme.

Ni una sola vegada, com fa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sense nom, substantivisa l’idioma dels valencians, almenys aixina consta en els texts citats entre cometes de l’articul que parlen de: lengua propia (2), nuestra lengua o valenciano –ya saben que aci volen dir catala–; i, cóm no, tambe pontifica sobre l’accent greu en la [è] del toponim Valencia, encara que qualsevol valenciaparlant, que ha mamat la propia llengua, ha pronunciat i pronuncia eixa [é] tancada.

En suma, est organisme, que ya havia demostrat la seua tendenciositat, especialment en esta sessio pareix que arribà a un resultat i lema: “Tot s’ho mereix Catalunya, per a Catalunya es tot”. Mentres, per eixes actuacions que defen el CVC, se van perdent valenciaparlants i creant rebuig a una llengua que com a materna molts amem, parlem i escrivim seguint regles i normes derivades d’una autentica valencianitat llingüistica.

Vea la revista completa en este enlace