EDITORIAL

Lo que importa es el relat

S’està repetint l’historia de l’accident del metro de Valencia de 2006. Abans de que se fera cap investigacio per a determinar responsabilitats, alguns ya havien decidit que la culpable era l’alcadesa; i estos alguns no eren qualsevol, eren l’oposicio, politica i mediatica, es dir, qui tenía interessos en el tema i no podia alardejar precisament de neutralitat. Ara, quan les investigacions continuen obertes, alguns –gens imparcials tampoc– ya han decidit quí fon el culpable de les morts en la barrancada del 29 d’octubre de 2024: Carlos Mazón.

En politica sempre ha segut manco important lo que fas que lo que aparentes, pero en estos temps hem aplegat a l’extrem de que no importa en absolut lo que fas, nomes importa lo que aparentes; o, com diuen ara: dominar el relat.

Es un espectacul extraordinari (i repugnant) contemplar cóm funciona la politica hui en dia. El 3 de novembre, Felip Vbis junt en Carlos Mazón i Pedro Sánchez se presentaren en Paiporta per a prendre contacte directe en la tragedia. Eixe dia, el president del govern espanyol hague de fugir a la carrera perque la gent no li perdonava l’abando al que els havia somes els dies posteriors a la riuà. Mentrestant, Mazón –aixo si, en un segon pla, amagat darrere del rei i la reina– podia permaneixer rodejat d’afectats sense mes problemes. Passat un any, pareixeria que l’unic culpable de tot lo ocorregut fora el president de la Generalitat. L’estrategia dissenyada per l’equip de Pedro Sánchez ha fet que s’imponga el relat que ad ells els favorix.

Mazón ha ajudat molt a l’exit d’esta campanya. Per un costat perque es cert que te una part important de la responsabilitat, pero mes encara perque no ha sabut contrarrestar esta propaganda negativa.

Els politics tenen una doble faceta, la de gestors i la de politics propiament dits. Alguns son bons en les dos, alguns en una d’elles nomes, i uns atres son roïns en les dos. Mazón ha demostrat ser d’esta ultima classe. 

Per un costat, la gestio que feu durant la barrancada i posteriorment fon llamentable. Zero en gestio. Pero es que ademes no ha paregut que tinguera cap estrategia per a fer front a les critiques i evitar que els rivals politics el convertiren en cap de turc. Començà mentint respecte de lo que feu la vesprada dels fets, canviant la versio segons se coneixien noves informacions, donant una penosa image de culpabilitat. En acabant, no ha tingut un “relat” alternatiu que opondre al del govern central. A diferencia dels assessors de Sánchez, que saben molt be que s’ha de senyalar a un unic culpable i volcar en ell tota la propaganda, Mazón i els seus parlen de Teresa Ribera, de la Confederacio Hidrografica del Xuquer, de la AEMET, de Marlasca..., dispersant la responsabilitat, lo qual fa que el mensage perga tota la força.

I mira que ho tenía facil, perque sense la derogacio del Pla Hidrologic Nacional per Zapatero en 2004, no haguera hagut cap mort en 2024. Clar que el problema d’esta versio es que, no nomes Zapatero es culpable, i Pedro Sánchez per continuar la mateixa politica, sino que tambe ho es Rajoy, que governà sis anys i no feu res al respecte. Per a salvar-se, Mazón havia d’incloure entre els culpables al seu partit en Madrit, i aixo es impensable.

El passat 29 d’octubre tingue lloc el funeral d’estat. Resulta dificil entendre perque en l’equip que dissenyà l’acte no hi havia cap representant del govern valencià. Tot se dispongue des de Madrit, i se feu de manera que Mazón haguera de sentir els crits dels familiars de les victimes i, sobre tot, que els sentiren els espectadors de l’acte en els seus televisors, mentres se salvava l’image del govern central. ¿Cóm permete que aço passara?

Al final, Mazón pagarà per la seua doble ineptitut, la de gestor i la de politic. I no ho llamentarém. Lo que si llamentem es que, tal com estan les coses, tots els atres responsables van a eixir ben lliurats, i no ho mereixen.

Per cert, ¿cóm s’enten que en eixe acte la Real Senyera no ocupara un lloc destacat sino que quedara relegada a una posicio anodina? ¿I perqué sonà per al minut de silenci el Cant dels Ocells, de Cassals, que es lo que sona en estos casos en Catalunya? No hauria de ser necessaria la presencia d’algun representant valencià per a que, des de Madrit, tingueren la sensibilitat d’evitar estos afronts. Llevat, clar està, que estos afronts siguen delliberats, perque lo d’humiliar als valencians s’ha convertit ya en una rutina.

Finalment senyalar que, per un costat estan els que criden “Mazón dimisión”, i per un atre els que criden “Sánchez y Mazón la misma mierda son” (en perdo). Observen que la delliberada divisio permanent en tots els ambits a la que nos aboquen els politics ha aplegat a l’extrem de conseguir dividir a les victimes de la barrancada.

Els politics juguen en nosatres i conseguixen que ballem al so que nos toquen. 

I, en particular, en el cas valencià, ni tan sols son els nostres politics, sino gent que viu molt llunt de Valencia i als que no els importem una fava, els que prenen les decisions que nos afecten i, obviament, mai per a favorir-nos. I aixina seguirà sent mentres no tingam un partit d’estricta obediencia valenciana en els llocs a on se prenen les decisions.

Puede leer la revista completa desde este enlace