Opinión

A la luna de Valencia

El disapte pasat, 9 d’Octubre del 2010, junt al monument al morellá Vinatea una sinyora del GAV em preguntá qué volía dir “gairebé”. La paraula era desconeguda pera mi y, desde sempre, a tots els valenciaparlants; no als “normalitzats”. Este barbarisme catalá es u dels introduits per la Generalitat del PP de Camps, l’Ajuntament de Rita y els poliseros llingüístics del PP en escoles, universitats y Canal 9. Corominas diu que “gairebé” apareix en Barcelona en el sigle XX y, per supost, que’s totalment deconegut en valenciá (DECLLC, 4, p.263). Aixó heu día en 1955, abans de que la prostitució catalanera robellara (en -b- etimológica) el cervell dels chiquets valencians. Els polítics de la ma foradá (en dinés de mosatros) anaven almidonats en la provesó del 9 d’Octubre y, al meu costat, un tros d’alficós es desgargamellava bramant “¡Guapa, guapa, guapa!” a un paltrot en bigot y cametes de furgadents. Yo pensí: “¡A este sinyor li fa falta un oculiste o que li engabien!”. ¿Tindra que vórer en estos destarifos la lluna de Valencia?. Pot ser.

ENCANTATS

Nos tornaran carabassa en aço de la llengua. No fa molt, llegint una pagina d’un comic (Levante-EMV, 27-1-2021, suplement Aula, p. 9), dirigida als menuts, clar està, me trobe en les següents frases: “li he desfet l’encanteri” i “era un encanteri permanent”. Pel context trac que es un ‘encant’, ‘encantament’, ‘enchis’, (bruixeria, sortilegi, sugestio, supersticio).

I posats en modo detectivesc, comprove que el terme està en el Diccionari català-valencià-balear, pero sense fonetica per al valencià. Ya me pareixia a mi. I continue. Vaig a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (al diccionari) i no hi ha sorpresa. Alli figura la parauleta, sense por ni vergonya... per als redactors de l’obra, igual que en Ferrer (1970). No la porten els diccionaris de valencià actual (DRACV92, DRACV04) ni tampoc Valor (1989). Si que figura en una variant, ben formada, en Escrig (1851), ‘encantori’.

Feminismo ... y feminismos

Tras el Día Internacional de la Mujer, tal vez sea más fácil extraer alguna conclusión o reflexión serena, pasadas ya las discusiones sobre autorizaciones o no sobre marchas con ese motivo en diferentes ciudades, polémicas, dardos dialécticos y algunas meteduras de pata de toda índole.

Hay cierto temor en no pocos periodistas a opinar sobre el feminismo, y eso me incita todavía más a escribir. Temor a ser impreciso, recibir críticas desde sectores radicales, ser tachado de “no se sabe qué”.

No me parece positivo que el feminismo se vaya convirtiendo en un tema tabú para debatir y opinar, por lo mucho que falta todavía por lograr en beneficio de los derechos de la mujer, y también porque hay personas o sectores que quieren imponer a todos los demás un feminismo con trazos que otros sectores no comparten, en legítima discrepancia y ejerciendo un sano ejercicio reflexivo y dialéctico.

Del 'FI DE SEMANA' al 'CAP DE SETMANA', en poc de temps

Del proces de substitucio de llengua s’ha parlat moltes vegades, pero no sera mai prou si el poble valencià no pren consciencia de fins a quin punt estem davant d’una situacio realment greu. Des de fa molts anys nos trobem immersos en un proces que podria supondre la desaparicio de la llengua autoctona a mans de dos forces antagoniques, que be per desplaçament (el castellà), en un cas, o be per absorcio-assimilacio, acabant en substitucio (el català), en l’atre, podrien arribar a conseguir-ho. S’ha vengut actuant des de plataformes politiques, culturals (escoles, universitat…), mass media (prensa, radio, televisio, etc), favorides per la politica cultural clarament antivalenciana d’aquelles institucions que haurien d’estar lluitant per la recuperacio del nostre patrimoni cultural i fan, precisament, tot lo contrari.

Alcaldesa de Onda

Carmina Ballester (PP) es la primera alcaldesa de la historia en Onda, la octava ciudad más poblada de la provincia, con sus 25.000 habitantes. Está al frente del ayuntamiento desde las elecciones municipales de 2019, que ganó con mayoría absoluta, por lo que ya va siendo hora de valorar, en el ecuador casi de su mandato, sus logros o trayectoria, tal vez por la reciente celebración del Día Internacional de la Mujer. Sin lugar a dudas, quienes pueden valorar mejor su labor como alcaldesa son los vecinos de Onda, pero puede ser útil la perspectiva que podemos ofrecer quienes ni somos de Onda ni vivimos allí.

Los VALENCIANOS de ALICANTE

Aquí, en Alicante, la mayor parte de mis vecinos proceden de otras comunidades, pareciéndoles más normal llamarse levantinos o mediterráneos que valencianos. Sus raíces trasplantadas de Albacete o Lugo son abonadas con la confusión de los medios. En el suplemento en catalán de un diario madrileño, edición de la Comunidad Valenciana, el cronista Tato escribía: "Tirant lo Blanc, en l'eloqüencia del seu origen català" ("EI País", 19-XI-98). No sabemos qué documento habrá hallado el doctor Tato para alterar la valencianía de Martorell y su obra: EI día anterior, otro rotativo dedicaba el suplemento escolar a ensalzar la catalana voz "tardor" ("Información", 18-XI-98), olvidando las valencianas "otony y primavera d'estiu".

2

Març

Es un mes canviant i perillos: març marcer, caracer (AF) (EM) (JC2), març marcer, Sol caracer (EA), març marçot, caracer i ventoler (MC) (1), març marcer, caracer, matá a sa mare en lo llavaner (JM1), març marcer matá a sa mare en lo llavaner (JM3), març marcer, que apedregà a sa mare en lo llavaner (EA), març marçot mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot (AA), març marçot mata [a] la vella a la vora del foc i a la jove si pot (MC), març marçot mata [a] la vella, en el jove no pot (JA) (2).

Originariament era el primer de l’any (fins que vingueren giner i febrer) perque marcava l’inici dels cultius en el camp. El nom deriva del llati martius i este de Mart, el deu de la guerra, perque en este temps mamprenien les campanyes militars les legions romanes. Pero Mart tambe era el deu dels treballs agricoles i de la primavera.

Suscribirse a Opinión