OPORTUNITATS PERDUDES

No es el moment mes adequat per a dir lo que vaig a dir, pero portava molt de temps pensant-ho. No es el moment perque, una volta mes, la llengua valenciana ha segut oblidada pel govern espanyol en la proposta d’us feta al Parlament Europeu. Nomes s’ha demanat la possibilitat per a l’euskera, el catala i el gallec.

I damunt en les proves de la PAU 2025 en ‘valencià’ el model idiomatic era oriental com ha denunciat Convenció Valencianista, i d’autors catalans criticat per Convenció i per l’academic Abelard Saragossà (Levante-EMV 11-6-2025; 3).

Lo que volia propondre es que els partits politics valencians en el govern (PP-Vox) o en l’oposicio (PSOE i Compromís) pactaren per a que tots reben subvencions oficials independent de la tendencia idiomatica que siguen. S’ha desperdiciat una oportunitat (com en moltes ocasions abans).

El raonament es molt simple, quan pague imposts (siga valencianiste, catalaniste, protestant, ateu, budiste o ecologiste) no me pregunten i per tant estaria be que s’acordara que tots rebran ajudes mane qui mane. En cas contrari passarà lo que ha passat en anteriors eixecutius i lo que passa ara. Venjances, retirada d’ajudes i favoritismes (repartiment a institucions proximes al poder-ideologia).

Aço es dificil de realisar perque primer que res has de reconeixer al ‘atre’, al teu adversari, no nomes als de la teua tribu. I sobre tot perque aquells que s’omplin la boca de llibertat d’expressio son els primers que es posen de perfil o en contra. Com a mostra dos botons. El subdirector del Levante-EMV Alfons García escrivia : “Ahora es el acorralamiento de la autoridad lingüística del valenciano [...] También desaparecen las ayudas a las entidades que desde hace años defienden la lengua propia, porque asumen lo que dice la ciencia, que el idioma es el mismo que se habla más allá de Vinaròs. [...] así que quien sale premiado en estos presupuestos son los grupos, minoritarios, que propugnan lo contrario a la ciencia” (Levante-EMV 1-6-2025: 11). I u dels periodistes, en la mateixa linea: “[els diners que es retallen] Esos fondos se reparten dentro del perímetro ideológico de PP y Vox, como Lo Rat Penat, que pasa de 50.000 a 250.000 euros en un año, la Real Academia de Cultura Valenciana que asciende de 15.000 a 50.000 euros o ayuntamientos (oh casualidad) gobernados por estos dos partidos. ¿Por qué Orpesa, Xirivella o Elx percibirán 480.000 euros por organizar unas jornadas sobre el Reino de València y no otros? Pues porque pueden” (Diego Aitor Sanjosé, Levante-EMV 30-5-2025: 11). Cap dels dos ha protestat mai pel repartiment a entitats catalanistes i per l’exclusio d’entitats valencianistes. Mal.

I aço ho dic des d’una entitat (l’Institut d’Estudis Valencians) que no ha rebut ni un gallet quan manava el PP ni quan manen el PP i Vox. Perque tambe hi ha classes dins del ‘valencianisme’. Be que ho se.

Lo que proponc requerix molta mirada llarga i trobe que cap dels actors de hui està dispost a moure un dit. Tambe requeria, en son moment, una mirada llarga la constitucio de la AVLl i ya se sap per a qué es creà.

Tot aço ve per la debilitat politica dels valencians i no serem res mentres continuem pensant i mirant a Madrit i a Barcelona. Aço ya ho sabien els valencianistes historics de principis del sigle passat.

 

Imagens: cjusticia.gva.es, proyectainnovacion.com.

  • Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.