El ROMANÇ VALENCIÀ o ALJAMIA dels "AYAM" VALENCIANS (II)

Relacionat en els cantars de gesta francesos, hi ha una obra que nos parla en concret de la llengua o llengües dels musulmans valencians. Es tracta de “Foucon de Candie”, escrita per Herbert le Duc de Dammartin, en la segon mitat del sigle XII. “Candie”, que apareix com a “Gandie” en “La chanson d'Aspremont”, tambe del XII, vol dir Gandia, segons mantenen Brandin en “La chanson d'Aspremont, chanson de geste 12e siècle”; Anseis de Cartage en “Relaciones franco-hispanas en la épica medieval”; Ernest Langlois en “Table des noms propres de toute nature compris dans les chansons de geste”, etc. Puix be, en “Foucon de Candie” podem llegir: “Candie siet sor mer en un rivage / En une roche, dont la terre est sauvage / XXX chastel i donent treusage / De Sarrazins i ot de maint langage / IX.M.

L'amor incondicional d'alguns valencians A LO QUE VE DE FORA

En son prou els valencians condicionats per l’enamorament exagerat cap a tot allo que ve de fora, infravalorant lo propi. Ben mirat es una llastima, pero a lo millor un dia veuen la llum i descobrixen que han estat perdent-se –per desconeiximent– l’esplendor dels segles XIV i XV, i, en general, tota l’historia nostra que els hauria de dur a valorar, en la seua justa mida, lo gran que arribà a ser el Regne de Valencia.

La societat valenciana fon capaç de crear en Xativa –segle XI– la primera fabrica de paper europea, que exportava a la propia Europa i a Orient, detall molt significatiu si tenim en conte que el paper s’inventà en China; el primer Consolat de Mar de la Corona d’Arago, en 1283; el primer hospital siquiatric del mon –“Spital d’ignoscents, folls e orats”– fundat per Gilabert Jofré en 1410; la primera imprenta de la peninsula iberica i, com a conseqüencia, el primer llibre impres: Les trobes en lahors de la Verge Maria (1474)… nomes aço nos pot donar una idea de la grandea i prosperitat de la Valencia d’aquells temps.

Cierre de Lledó

El Tribunal Supremo ha dado la razón a la asociación Abogados Cristianos por el acuerdo de la Junta de Castilla y León de admitir un aforo máximo en los templos de 25 personas, por considerar la orden desproporcionada.

Afectaba a nueve provincias y la orden fue muy criticada por los obispos de la zona y numerosos colectivos. Resulta sorprendente una medida así, con independencia de la capacidad de cada templo, y el Supremo ha estimado que era injusta para la religión católica y, por tanto, afectaba a un derecho fundamental. Abogados Cristianos está demostrando que detecta abusos jurídicos contra el catolicismo: a veces gana sus recursos, y otras veces no, pero es una asociación constante, que no se guía por impresiones o meramente devociones religiosas, sino derechos y deberes, el núcleo de la justicia.

El ROMANÇ VALENCIÀ o ALJAMIA dels "AYAM" VALENCIANS (I)

En l’articul sobre “Els “ayam” muladis valencians que parlaven romanç” hem parlat del significat de “ayam” o “no arap”, hem vist la relacio llingüistica del concepte i hem constatat que formaven el grup de poblacio mes numerós que inclus es reivindicaven front als “sarraceni de natura”. En esta serie d’articuls vorem casos puntuals que demostren que els “ayam” descendents dels iberorromans valencians parlaven en el romanç valencià o aljamia valenciana, orige de la llengua valenciana.

Contribución de LOS REYES DE LA VALENCIA FORAL a la configuración del Reino (II)

2.2. Valoración del reinado de Pedro I el Grande de Valencia -III de la Corona de Aragón-(1276-1285)

Los nueve años del reinado de Pedro I el Grande de Valencia, -III de Aragón- fueron decisivos en los aspectos conquistadores, forales, económicos, sociales y municipales del Reino de Valencia. Accedió al trono a los 36 años con experiencias en el campo político, bélico y diplomático; experiencia muy válida para dar solución a algunos problemas y ejercer la responsabilidad en tomar decisiones (1).

2

ELECCIONS i LLIÇONS

I

En un articul anterior (“Democracia, exiliats i incidents”, 12-2-2021) els vaig posar sobre avis que anaren en conte en els comicis catalans perque tenen repercussions i perque nos poden ensenyar molt. Crec que aixina ha segut.

Un fet objectiu

Ha segut la participacio mes baixa i ha caigut 25 punts respecte a les votades de 2017 (la pandemia, el mal orage, el cansanci de la gent i la poca polarisacio, producte de la pacificacio eixercida pel govern central). Ho podem vore en la següent taula:

1

Atenent als resultats este descens ha perjudicat notablement al sector ‘constitucionaliste’, en general, perque el ‘rupturiste’ continúa movilisat si be no en la proporcio o quantia de 2017.

Les presses

Suscribirse a RSS del Club de opinión Jaime I y de estudios históricos