Este mes inicia la fase numerica del calendari romà (la conservada encara) i rapidament l’identifiquem en el que fa set (ya que deriva de septembris < septem), pero se correspon en el nove. En realitat, tant este com els següents mantenen l’orde pero estan desfasats, en acabant de l’introduccio de giner i febrer. La pronunciacio [septémbre], en alguns parlants, es una contaminacio del castella ‘septiembre’. Antigament es documenta ‘septembre’ pero esta forma desaparegue en favor de l’actual.
Provablement, la millor definicio es: setembre fruiter, alegre i fester (JB2), perque combina les ‘collites’ de l’estiu i continúa l’abundant activitat ludica d’agost en molts pobles: a la fira no vages si no tens diners, ni a la Mare de Deu d’Agres (primera semana del mes) si no tens promes (JM1) –en una chicoteta variacio: a la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Deu d’Agres, si no ho tens promes (EA).