Cultura
Gloria Marcos se n'ha anat
Fon una noticia de l’estiu, que passà sense pena ni gloria, com el burro de Victoria, un 25 de juliol de 2018. Des de les antipodes identitaries-idiomatiques, que no ideologiques, ho llamente. Es mes li puc dir que els he votat alguna volta, quan les ‘esquerres’ no eren tan caïnites i tan personalistes i optaren per presentar-se juntes.
Certament, no m’agradà gens ni miqueta l’expulsio del grup parlamentari decidit pel Bloc i Iniciativa. En aquell moment me fiu la promesa de no tornar-los a donar la papereta. No s’ho mereixien.
Joanot Martorell i el princip de Viana
La millor novela de cavalleria del mon, la valenciana Tirant lo Blanch, que forma part del nostre Sigle d’Or, no podria passar desapercebuda per a aquells que carixen de lliteratura de prestigi i pretenen tindre-la com siga. Es per aixo que alguns no a soles canvien el titul de l’obra, sino que tambe volen reinterpretar la llengua en la que l’autor afirmava que la havia escrit, la valenciana, substituin-la, burdament, per la catalana. Ara, en un intent, mes si cap, de catalanisar l’obra, ya no es conformen en dir que es catalana la novela, s’atrevisen, sense cap rubor ni prova documental, a afirmar que Joanot Martorell va escriure el Tirant en Barcelona, ya que formava part d’una suposta cort lliteraria del princip de Viana en eixa ciutat.
Rogle setembre
Una Lengua suplantada
¡Que la disolguen! (l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) ( i 2)
La ‘responsable’ subordinacio dels genuïnistes
Es cert que hi ha hagut tambe alguns atres representants del catalanisme idiomatic que han alçat la veu contra la norma dels diacritics, pero els pot mes el respecte i la jerarquia que la ‘ciencia’. Vullc dir que sabent de l’inseguritat grafica que es crea –que s’havia creat, que ells havien creat– entre els usuaris, a lo maxim que havien aplegat es a timides pero submisses protestes escrites… naturalment, sense que signifique desobediencia, encara que afirmaren que la norma estava errada o era inutil. Aço es diu incongruencia, pero el que mana, mana, i no es un atre que l’IEC.
En el cas que nos entrete, pot ser que n’hi haja algu mes que desconec, es troben Jesús Leonardo Giménez (sol firmar com a Leo Giménez) i Josep Lacreu.
Tres referents valencians
¡Que la disolguen! (l'Acadèmia Valenciana de la Llengua)
I
En el paleozoic
Moltes vegades –en conferencies, en articuls, i quan se m’ha preguntat–, he criticat el dictamen del Consell Valencià de Cultura i la seua derivada, la creacio de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua –AVLl–. El motiu era molt senzill, com se llegir suponia cap a ón aniria: recomanarien paraules valencianes totalment correctes i classiques o generals, i que estaven expulsades del registre formal (he dit ‘recomanarien’, perque una cosa distinta es que s’usen; Gimeno, 1998), i copiarien el sistema ortografic del l’Institut d’Estudis Catalans –IEC–; aço es realisaria reconeixent primer, de forma necessaria, la codificacio ‘consolidada’ de les Normes del 32 (defectuosa copia de les de l’IEC) i en una segona fase, replicant lo que vinguera d’alla.
El valencià, anterior a Jaume I
“El valencià es una evolució del romanç antic, anterior a la venguda de Jaume I”
LES NORMES «DEL 32» I L'UNITAT DE LA LLENGUA
I. INTRODUCCIO
He de començar donant gracies a tots els qui se ho mereixen: al senyor presentador, per les paraules elogioses que m'ha dirigit i que reconec no mereixer-les; als senyors organisadors d'est acte, per l'honor que em conferixen de pendre part en este cicle de conferencies, ocupant esta docta catedra de cultura i llengua valencianes de Lo Rat Penat, i finalment a tots els qui m'honren en la seua presencia, fiats en l'esperança d'oir alguna novetat o cosa interessant.