I

El mes d’agost (2025) s'han cremat en Espanya vora 400.000 Ha en decenes d’incendis forestals. Han calcinat cases i algunes poblacions menudes. Ara estem debatent qué s’ha fet mal.

Me considere prou observador i el desenroll ha segut calcat de la dana de Valencia del 29O (2024). Al principi tot molt be i cordial i als pocs dies (llavors en foren dos o tres) ha esclatat la batalla politica (previsible, per una atra banda).

Tornem al control del ‘relat’

Governs central (PSOE) i autonomics (PP) han chocat per l’imposicio del ‘relat’. Aço no es atre que una explicacio convincent dels fets que m’exculpe a mi i inculpe a l’atre, que me lliure de la responsabilitat a mi i que la carregue sobre l’atre o els atres. El ‘relat’ es l’historia que cadascu preten que passe a la posteritat i per aço es fan tants esforços, tots.

Les competencies

En un estat complex –autonomic– cada estament te unes funcions, cada administracio fa un paper, coordinat, per a no solapar-se: ajuntaments, diputacions, autonomies i govern central. La llei torna a ser clara i diafana, com en la riuada, la maxima autoritat (sense emergencia 3) en la prevencio i control d’incendis es a-u-t-o-n-o-m-i-c-a. L’eixecutiu central es subsidiari dels poders inferiors en l’escala i està a la seua disposicio (com tambe ocorregue en la dana, diguen lo que diguen els antiPSOE). Recorde que el president Carlos Mazón alabà la colaboracio entre les administracions en la compareixença junt al president del govern espanyol de l'endema de la riuada i al poc canvià d’estrategia: acusà al govern central de falta de colaboracio i de tardança. Calcat.

Les mentires i els canvis de ‘guio’

Els sinistres mes importants s’han produit en Castella i Lleo, Galicia i Extremadura. El cas paradigmatic es Castella i Lleo, el president de la qual –Alfonso Fernández– afirmava als pocs dies de mamprendre els focs que disponia dels mijos suficients i adequats, i poques hores despuix assegurava que no tenía de res i li faltava de tot. El seu conseller de Mig Ambient fa temps digue que mantindre els equips forestals i de prevencio tot l’any era un desbalafiament. Es la regio que te externalisat casi la mitat del servici d’extincio en una vintena d’empreses (perque tots els amics han de ‘menjar’). Aixina passa lo que passa.

En Extremadura la presidenta alegava falta de mijos i una hora despuix agraia la presencia de l’ajuda externa ¿? I Galicia, que reclamava no se quàntes motobombes, en tenía parades perque li faltava personal per a activar-les. I aixina passa lo que passa.

El fatidic 15: la Mare de Deu d’Agost

Segons les declaracions de la directora general de Proteccio Civil, Virginia Barcones, aquell dia vora la mija nit entraren en el seu servici, per document escrit, tres peticions d’ajuda immediata per a Extremadura, Galicia i Castella i Lleo. A l’endema, a les poques hores, ya havien eixit els presidents autonomics a denunciar que el ‘estat’ no els enviava l’ajuda requerida.

La directora ha explicat per activa i per passiva que les peticions fins ad aquell dia s’estaven cobrint totes (assegurà tindre documentacio) i que les del 15 (sospitosament conjuntes i ‘excessives’) estaven en tramitacio, pero era basic coneixer que els mijos reclamats no es mouen ‘de hui per ad ahir’, cosa que els solicitants haurien de saber...

El PP ha criticat a la directora per ‘activista’ i ‘politica’ (no tecnica) i es amnesic perque l’exconsellera Salomé Pradas tambe era politica i reconegue que no sabia res d’emergencies.

II

¡Que vinga la guardia nacional (d’Estats Units)!

En la desmesura peticionaria, el president del PP, Alberto Núñez exigi que s’activara el mecanisme de proteccio europeu... quan eixa mateixa jornada ya estaven descarregant aigua els hidroavions francesos. Un desproposit.

En l’hiperbole reclamà la presencia i participacio de l’eixercit ¿?, ¿i qué es l’UME , sino l’eixercit? Un atre desproposit.

I no podem oblidar l’oposicio del PP, per terra, mar i aire, quan es creà l’UME, en temps del socialiste José Luis Rodríguez. Segons els dirigents populars era un ‘capricho faraónico’ i detraïa soldats de la seua ocupacio (defendre Espanya) per a destinar-los a faenes impropies. ¡Quín desgavell!, ¡quína desmemoria!

Yo, per elevacio, hauria exigit que vinguera l’OTAN en peça i l’eixercit nortamerica... i el chinenc, que es major (no, que estos son ‘comunistes’).

Centrar-nos en apagar els focs

Com que algunes veus del govern central han retrucat les moltes i injustificades queixes autonomiques, la prensa i els opinadors afins al PP s’han dedicat a criticar la cortina de fum de les ‘competencies’, pero es necessari saber que el primer escalo son els ajuntaments i el segon les autonomies i son estes les que eixecuten els presuposts i destinen els diners a lo que els pareix millor i els detrauen de lo que consideren inutil (com la prevencio i contractacio dels agents forestals i sos salaris).

Hi ha qui ha solicitat que el Ministeri de Mig Ambient intervinga en i coordine els departaments regionals del ram, amagant que no ho pot fer sense el nivell d’emergencia 3 i la retirada de competencies a l’autonomia. Casos contraris foren el de la dana en la qual el president del PP Alberto Núñez insistia que el govern central s’encarregara de l’emergencia i en l’apagada general (28-4-2025) quan tots els presidents del PP declararen l’emergencia 3 en qüestio de minuts. Ara, cap dels tres dirigents politics ho ha demanat i algu s’ha negat expressament (Castella i Lleo). Crec que els socialistes quedaren escarmentats en la ‘cogovernança’ de la pandemia del covid-19.

Com que l’estrategia no ha donat tots els fruits desijats i ha deixat en el cul a l’aire als responsables autonomics d’extincio dels focs... han desviat l’atencio i s’han centrat en que lo decisiu son els mijos (es de veres) i en apagar els incendis i que ya vorem i parlarém de les responsabilitats.

El cinisme absolut

Quan el PP i els seus presidents exigixen l’intervencio de l’estat callen que ells i sa administracio son ‘estat’ i pareix que ho han oblidat.

La disponibilitat de mijos reclamada al govern central (complementaria) implica inversions i previsio i aço es lo que se’ls hauria de recomanar ad ells i als seus dirigents politics regionals.

Totes les queixes, llegitimes, dels perjudicats me sonen a la dana del 29O, quan els damnificats preguntaven ¿qué hi ha del meu garaig?, oblidant-se egoistament que el veï tambe en tenía. Ara s’ha vist que l’ineptitut i la desinversio d’una comunitat te repercussions en la del costat, perque el foc no coneix ‘fronteres’.

Molts dels problemes d’estos incendis deriven del despoblament secular d’unes terres, que han vist cóm la gent se n’anava a la ciutat, i de la perdua de ‘possibilitats’ de vida: desapareix la farmacia, el mege va uns dies a la semana, no hi ha supermercats, tanquen els bancs i lleven els caixers, falten escoles, no hi ha ni forn ni carniceria, s’han quedat sens electriciste... i tots els que ara es dolen per la desaparicio d’una idilica vida rural son els que callaren o han callat per esta degradacio paulatina, no miren la procedencia de lo que compren (per a favorir el manteniment d’una economia local, no ho fan ni els ‘seudoespanyolissims’ de Vox) i lo que es mes greu, no han defes unes condicions minimes i dignes per als que s’han quedat. Ara es molt tart. Pero la demagogia es aixina.

Acabe. Estic commogut per la ‘humanitat’ de Melania Trump i la carta que li escrigue a Vladimir Putin recordant-li el patiment dels chiquets ucraïnesos per la ‘guerra’, pero no ha tengut cap de recòrt public per als chiquets de Gaza que moren de fam i tirotejats pels soldats, nazis, israelians. Clar, els primers son ‘blanquets’ com ella i els atres son ‘color cafe’ no com ella. Ya queda poc per a que els tiren del tot de sa casa als que queden.

Image 1: elmundo.es, eldiario.es,
Image 2: rtve.es,
Image 3: unicef.es/un.org