EDITORIAL
Autonomia, diuen
¿De veres els valencians tenim una autonomia real?
Aixina, en llinees generals, lo de la Espanya de les Autonomies, pareix per moments una broma pesada.
Pensen en un grup de jovens que se queixen de que els seus pares els posen llimit a l’hora de tornar de festa. Alguns poden tornar a les dotze de la nit, uns atres a la una, alguns, mes tart, pero tots tenen llimit..., manco u, que diu que pot tornar a l’hora que vullga. “¡Quína sort!”, pensen els demes. Pero a l’hora de quedar eixe divendres, es precisament el que no te llimit de tornada el que diu que no va a eixir de casa. “¿Cóm es possible, si pots tornar quan vullgues? ¡Quín desperdici!” Pero ell els explica que de res li servix eixir si no li donen paga i no te cap diners. “¿A on se pot anar sense un euro?” I han de donar-li la rao.
Efectivament, ¿de qué servix l’autonomia si no se pot sostindre economicament? ¿De qué servix tindre les competencies, per eixemple en Sanitat, si no te donen la finançacio que correspon? El resultat es que, si vols oferir uns servicis en una calitat minima als ciutadans (per a que te voten en les proximes eleccions, obviament), has d’endeutar-te, ¿en quí? En l’Estat, per lo que el govern central de tanda acaba podent fer de tu lo que vol. Si el govern autonomic es del mateix partit, te pot donar un poquet mes d’almoina, sino, estas apanyat.
Poden revisar l’hemeroteca i comprovaran que la queixa per l’infrafinançacio dels valencians ve de llunt. Tots els partits prometen lluitar per una finançacio justa per als valencians, i, si quan apleguen al poder qui mana en Madrit es rival politic, protesten aïradament, pero si qui s’assenta en la Moncloa es de la mateixa corda, els entra la fluixera.
¿Quína llinea ferrea d’alta velocitat era prioritaria per als valencians? El Corredor Mediterraneu. En particular, unir Castello, Valencia i Alacant. ¿I qué tenim? Una alta velocitat de Valencia a Madrit, i una atra d’Alacant a Madrit; i trens tortuga per a viajar entre les tres capitals valencianes.
En els assunts importants, en realitat, els successius governs valencians no han pintat fava. Les decisions se prenen en Madrit i obedint a interessos que no son els dels valencians.
Ya hem mencionat varies vegades en estos escrits cóm nos furtaren el Banc de Valencia, adjudicant-li un rescat que no necessitava per a vendre’l per un euro a La Caixa. Un rescat encobert ad esta ultima entitat. ¿A quí interessava esta maniobra? Als valencians, no. Madrit i Catalunya se repartiren les entitats financeres –banc i caixes d’aforros– valencianes.
I lo mateix passa en tot. ¿Que el port de Valencia supera al de Barcelona? Subvencions millonaries per ad este ultim per a que puga competir en ventaja. ¿Que en Valencia volen fer un acces pel nort, lo que el convertiria en molt mes competitiu? Compromís ix al rescat del port de Barcelona i planteja objeccions ecologistes.
Sempre es igual. Mires a on mires.
A lo millor en aspectes no purament economics la cosa es diferent, ¿no?
Que t’ho has cregut.
En Valencia tenim sempre condicionada la nostra politica cultural.
Des de que s’iniciaren les emissions de Canal 9, la TV3 catalana se podia vore per mig de repetidors illegals. Pero Canal 9 no se podia vore en Catalunya. Aço feu que la televisio valenciana haguera de supeditar la seua programacio a la catalana ya que compartien alguns programes –pelicules, series, partits de futbol...–. Es dir, la programacio de la nostra televisio se vea condicionada per la competencia deslleal d’una televisio foranea.
Des de que se posà en funcionament la programacio d’opera del Palau de Les Arts, les ajudes per part del ministeri han segut molt inferiors a les de Madrit i Barcelona. En numeros redons, actualment Madrit rep uns 13 millons d’euros, Barcelona uns 9 i Valencia 3. La cosa ha millorat respecte dels primers anys en les que Valencia rebia no aplegava a un millo d’euros, pero la diferencia continúa sent exagerada.
El tema de la llengua (i identitari) es el mes escandalos de tots.
Quan el Consell de Mazón decidi retallar les subvencions a la AVLl, el ministeri de Cultura li assignà 198.000 euros per a compensar. O siga, que la politica llingüistica valenciana no se decidix en el carrer de Cavallers, sino en Moncloa. Un atre tant passa en les subvencions a entitats privades. ¿Que Mazón talla subvencions a qui promou els “països catalans”? Ahi apareix el ministeri de Cultura per a regar-los en diners. Especialment sagnant es el cas d’Acció Cultural del Païs Valencià, que rebent de Madrit 200.000 euros, ha recolzat manifestacions demanant la dimissio de Mazón per lo de la barrancada del Poyo, i s’ha personat com a acusacio popular per este tema. Es dir, en els diners que reps d’una administracio fas accions que desgasten politicament a un partit rival al de qui te subvenciona. Potser siga llegal, pero fa molt mala olor.
De les millonaries subvencions que apleguen des de Catalunya, de tan manit el tema ya casi no val la pena ni parlar-ne.
Autonomia, diuen.
Image 4: Wikipedia
Lea el artículo completo desde este enlace
Juli Moreno i Moreno es Mestre i Llicenciat en Geografía i Historia. Professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat i President de El Rogle.
