EDITORIAL

Enfrontar-nos per a debilitar-nos

El passat mes de novembre se constituia en Toledo la “Red de Pueblos y Ciudades Alfonsies”, que agrupa a 41 municipis de diferents comunitats autonomes en l’intencio de celebrar, de manera conjunta, el 800 aniversari del naiximent de Alfons X El Sabi. Esta ret ha donat pas a la constitucio de la “Comisión de Pueblos y Ciudades para promover la vida y reinado de Alfonso X El Sabio”, de la qual formen part Oriola i Alacant.

De moment, hem vist que el porrats son una festa exclusiva i caracteristica del poble valencià, que te origens pagans relacionats en els “Saturnalia” romans, que en epoca cristiana es quedaren en el nom de “Feriae servorum”. Hem comprovat que els antics porrats eren un esclat de llibertat, caracterisats per la fusio, la transgressio i l’inversio social, relatant-nos les fonts, que era temps de desenfre sexual, lo qual sol anar unit al bon menjar i a la beguda. No de bades, encara hui existix la dita popular que diu “Sant Blai de Potries, bona festa i bon porrat, qui no baixa borracho, baixa mig emborrachat”.

Jano era un dios raro, con dos caras; una miraba hacia delante, la otra, hacia atrás. Sus muchas cualidades -orador, inventor, protector de Roma- propiciaron que el pueblo romano diera su nombre al primer mes del año. Después, cuando el Imperio se desmoronó, del lanuarius latino surgieron corrupciones (yanair, ianer, janer, jianer...) que fueron eliminándose hasta adoptar cada colectividad una forma propia. En nuestro Reino de Valencia, tras siglos de fluctuaciones morfológicas que abarcaron desde janer a chiner (de 1600, por ejemplo, tenemos: "a set dies del mes de Jiner", en el manuscrito del Loreto de Muchamel) se generalizó giner, como apellido y mes.

En l’articul anterior hem vist que els porrats s’inicien en el solstici d’hivern i per tant coincidixen en la celebracio d’un fet astrologic celebrat per totes les civilisacions de l’antiguitat. La celebracio que nos es mes proxima culturalment son els “Saturnalia” o les saturnals romanes. Definint i resumint somerament el significat de les Saturnals, podriem dir que eren unes festes romanes en les que es celebrava el solstici d’hivern i l’inici d’un nou cicle agricola, que estaven dedicades al deu Saturn, deu de l’agricultura que havia regnat en una epoca dorada sense esclavitut ni propietat. En estes festes, els “senyors” convidaven als seus subordinats, estant-los permes dirigir-se ad ells en total llibertat. Eren unes festes de fer-se regals, de llibertat, de fusio, transgresio i inclus d’inversio social, caracterisades per bones borracheres i desenfre sexual. Per a l’intercanvi de regals, es montaven fires o mercats especifics.

En la primera part d’est articul, hem vist, que la festa dels porrats es una festa popular autoctona valenciana i exclusivament nostra, que individualisa i unix als valencians de tot el nostre territori. Tambe hem comprovat, que la paraula “porrat” que la definix, es propia i exclusiva de la llengua valenciana.

Hem conclos, que els “conquistadors” de Jaume I, no varen tindre res que vore, ni en la paraula “porrat” ni en la festa que descriu, rao per la qual hem d’investigar sobre els seus origens, tirant ma de documentacio antiga.

EDITORIAL

El Dret Civil (i lo demes) que nos neguen

¡Lo que nos aplega a costar als valencians conseguir lo que uns atres tenen debades!

Sis comunitats autonomes conten en dret civil o foral propi, reconegut per la Constitucio espanyola: Galicia, Païs Vasc, Navarra, Arago, Catalunya i Balears.

La festa dels porrats es una celebracio exclusiva del poble valencià, que el caracterisa i individualisa en relacio als atres pobles d’Espanya. Per raons no dificils de sospitar, es constatable que ha passat prou desapercebuda entre els estudiosos d’etnologia hispanica.

Descrivint lo que actualment son els porrats, podriem dir que es tracta de fires populars celebrades en dies senyalats, en les que es fa un chicotet mercat fonamentalment d’aliments, com dolços i fruts secs o torrats, que hui son considerats com a llepolies.

EDITORIAL

No tornar a errar mes

¿I ara qué? Esta sería la verdadera pregunta que nos deuriem fer els valencians davant els fets –manifest, presentacio publica, assistencia de politics– que han tengut lloc en la ciutat del Turia a rant del recent agravi del Senat, de l’alcanç dels quals no podem sino dubtar.

El cens de la vergonya

Escomençarém per vore la definicio de “balad” (plural bilad), que han donat alguns autors. Josef Antonio Conde, en la seua “Descripción de España de Xerif Aledris” (1799), traduia “balad”, (que translliterava “Veled”) com “tierra, pueblo”. L’any 1992, André Bazzana, en el “Maisons d'Al-Andalus” identifica “balad” en “pays, région”. L’any 1996, Matellanes Merchán trasmet que, segons el professor Bosch Vilà, per a Yaqut, “El balad representa un territorio o región propiamente llano, cultivado o no, y apurando más, habitado por una comunidad de gentes más o menos homogéneas, atendiendo a sus orígenes, procedencia o sistema de vida, predominantemente rural” (“La colonización santiaguista del Campo de Montiel”. p 393 de las “Actas del Congreso Internacional Conmemorativo del VIII Centenario de la Batalla de Alarcos” 1996).