I

Excessiu castic i immereixcut premi

Estes votades del 28M han segut plantejades pels dos grans partits (PP i PSOE) com a ‘estatals’ i no, eren autonomiques i municipals. Ha segut l’erro del govern (socialistes i podemites) i l‘encert dels populars, en la presidenta de Madrit Isabel Díaz Ayuso –IDA– al front de les tropes i una bona cort mediatica. De forma especial ha contribuit el president Pedro Sánchez en els constants anuncis i promeses... que no li tocaven ad ell.

Clarament, l’esquerra no ha movilisat al seu electorat mentres que la dreta ha segut mes diligent i han anat a depositar la papereta per als seus. La participacio ha baixat en torn als cinc punts respecte al 2019.

Esperaria que els jubilats que han apoyat al PP tingueren l’honradea de tornar l’increment de les pensions que no els correspon, ya que la seua opcio votà en contra i es de supondre que estan d’acort en el no increment... aixina haurien de fer tots els beneficiats per l’actuacio comunista del govern espanyol (pujada del salari minim, restauracio de la negociacio colectiva, bonificacio de la gasolina, ertos durant la pandemia, bons culturals, transport gratuit...), mides casi totes elles criticades per la dreta o que han votat en contra (aument de pensions, salari minim...). No dic que apoyen als socialistes o al govern, pero han de ser congruents en lo que trien politicament.

El PP que denunciava, abans, que hi hauria una ‘perolada’ en les eleccions, que hi hauria frau... suponc que reconeixera que sa victoria es fraudulenta ¿no?. Aquells que mediaticament i en les rets pronosticaven que Indra (l’empresa encarregada del proces) faría trampes a favor del govern sociocomuniste... ara, silenci. Serien anuncis ‘preventius’ com els que feya l’expresident nortamerica Donald Trump... yo, per si hi ha cas, ya anuncie que en les proximes generals de juliol hi haura trampa, preventivament.

El PSOE ha vist cóm s’esfumava el poder autonomic. Nomes ha guanyat en Asturies i Canaries, i en majoria absoluta en Castella-La Mancha. Per contra el PP s’ha fet o conserva: Madrit, Cantabria, Balears, Ceuta, Melilla, Murcia, Arago, Navarra (UPN) i Comunitat Valenciana. En Extremadura estan empatats, pero Vox ha tret cinc diputats i Extremadura Unida quatre.

 

El soroll de la propia casa

L’image de la coalicio governamental, massa voltes i en estos darrers mesos, no ha segut la mes convenient per a demanar la confiança dels ciutadans. Les eixides de to d’algunes ministres de Podemos (Irene Montero i Ione Belarra) eren injustificables, inoportunes i danyines...

El perjuï ocasionat inutilment a les victimes de la violencia masclista (en primerissim lloc) i a la coalicio (per la tardança injustificada en reaccionar) per la llei del nomes si es si, a soles s’enten per un esquema de guerra en la ment d’una ministra (la d’Igualtat, Irene Montero). I l’encabotament obedix al component dogmatic de certs extrems.

No es propi d’un ministre senyalar en noms i llinages a una firma comercial (Mercadona) ni tampoc contribuix al debat inteligent plantejar-se crear una cadena de supermercats publics (abans estan una banca publica, els fondos soberans o una empresa estatal d’energia...). Es una iniciativa mes propia d’economies totalment planificades i activa els esquemes de sovietisacions o cubanisacions. I soc partidari de l’intervencio estatal com s’ha fet en el mercat energetic i com es feu durant la pandemia (els ertos). I tambe quan se salvà una part del sector bancari en diners de tots... que anaren al deficit public.

Aci he d’incloure les critiques d’alguns dels barons com Javier Lambán (Arago), Guillermo Fernández (Extremadura), o Emiliano Garcia-Page (Castella-La Mancha), unes voltes raonables i unes atres injustificades i alineades en el PP.

Este soroll intern ha ocultat que la situacio economica es mes que regular, bona. Hi ha desocupacio, cert, pero tambe es cert que a pesar de la reforma laboral per a facilitar una major estabilitat i de l’aument considerable dels salaris minims... l’economia no ha reculat ni s’ha afonat Espanya ni ha quebrat la Seguritat Social, sino que hi ha mes cotisants que mai. I el benefici contraciclic de la pujada de les pensions es notable i visible. Els que pronosticaven recessions en el tercer trimestre del 2022 i en el primer de 2023... estan calladets.

II

El soroll dels socis

Falta cultura del pacte, no es un topic. No estem acostumats a acordar solucions en els adversaris, preferim la ‘imposicio’ o la ‘unilateralitat’.

Tindre una majoria insuficient (socialistes i podemites) ha obligat a negociar, si, a negociar i fer concessions, en aquelles formacions que tenien els diputats que faltaven per a aprovar les lleis... han segut Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partido Nacionalista Vasco, Bildu i alguns atres mes minoritaris. Ho feya José María Aznar en els nacionalistes-independentistes i no passava res (de les seues necessitats tenim la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua).

Flac favor li han fet al govern espanyol les eixides de to d’ERC en la permanent exigencia del referendum per a l’independencia (una proposta que no pot admetre l’eixecutiu). Mes negatiu ha segut encara el comportament electoral de Bildu. Sens oblidar que l’expresident José María Aznar afirmà que preferia que estigueren en el Congres a que agarraren una pistola, ha segut una mala idea portar a etarres i afins en les llistes (independent de que hagen pagat les culpes), es una ofensa gratuïta a les victimes. Per accions de menor entitat se nos ha calificat i se nos recorda constantment als valencianistes un passat violent... sense condenes judicials.

Son comportaments admissibles o utils en sos territoris pero de dificil comprensio fora.

 

Les senyals visibles

La major part dels politics, quan arriben al poder, es rodegen d’assessors (retribuits) d’ofici, que mantenen a l’assessorat en un nuvol o en una bambolla.

Com s’ha vist pels resultats, una part prou gran de l’electorat està enfadat o fart, unes voltes en rao i unes atres induit pels mijos de comunicacio, propaladors de topics, de miges veritats i de mentires... nomes han de pegar-se una volteta per les televisions.

En Valencia, de forma reiterada, hi ha hagut critiques, unes voltes mes raonables que unes atres, per l’imposicio d’una determinada forma de vida (entenga’s: cochefobia). Introduir costums de vida mes sanes es bo, pero impondre-les si o si de hui per a dema no es la millor idea.

No te massa sentit eliminar l’aparcament de vehiculs en el carril bus, en Valencia, des de les deu de la nit. Nomes es veu l’interes recaptatori en l’extensio de l’aparcament regulat al migdia i fins a les 21 h. No es pot pressionar tant a les persones... es la demagogia que feya IDA en Madrit i sa llibertat. Els que vinguen nomes han de posar en marcha una politica de ‘descompressio’ i tenen guanyada una part significativa del personal.

Me cridà l’atencio que una manifestacio contra la llei de caça congregara en Valencia 15000-20000 persones. Un fenomen com este no es pot ignorar i s’ha d’analisar per qué es produix. ¿Podien tindre un poc de rao els caçadors?

Un cas similar es la llei del si es si. Les critiques que se li feren ¿no tindrien tambe alguna poqueta de rao?

El problema de l’okupacio. El cas que ixque de Barcelona no es nou, es vell. Es trau quan conve, ho tinc clar. Pero el comportament de la policia (mossos d’esquadra) demanant-li al juge que retardara el desallojament, no fon ni edificant ni garantia la seguritat juridica de la propietat. Hi ha la sensacio, i pareix que es real, que l’okupant te mes drets que el propietari. No pot ser aixina. Aço agravia a persones de molt distinta condicio i filiacio politica... un element mes d’insatisfaccio i d’inseguritat. Protegint el dret del titular de l’immoble, l’okupacio nomes pot ser tolerada de forma excepcionalissima i molt concreta.

Els canvis de cicle es generen aixina, apareix un malestar (real o construit) que va prenint cos i que acaba en una conducta (el vot).

 

Tornada a l’uter matern

Quí anava a pensar en 2019 que el final de Ciudadanos estava tan prop: en les eleccions de 2023. Ya han anunciat que no es presenten a les generals de juliol. El PP els recompensarà.

El partit es creà per a tindre un ‘podemos’ de dreta’, com volia el president de La Caixa, Isidre Fainé. L’oportunitat de consolidar-se la tingue quan pactà en el PSOE en 2016 i la desperdicià immediatament quan començà a inclinar-se novament cap a la dreta.

Sabent que majoritariament tenía votant desencantat del PP, pronte o tart tornaria al solc. Ha perdut el 90% dels regidors de fa quatre anys i ha desaparegut de tots els parlaments autonomics.

Ciudadanos es la primera etapa. La segona serà reabsorbir a Vox. El PP es expert en estes operacions. El secret es l’insistencia en tocar a la porta... al remat sempre n’hi ha alguna que s’obri i facilita l’entrada a unes atres. Ho feu aci en Unio Valenciana. Ho ha fet en Ciudadanos. ¿Per qué no ho hauria de fer en Vox?. No son partidaris de la ‘fragmentacio’.

III

 

La sorpresa

Abans del migdia del 29 de maig, el president Sánchez compareixia per a anunciar comicis generals, Congres i Senat, per al 23 de juliol.

Fent de la necessitat virtut prenia una arriscada decisio. Entre les possibles raons trobem que (a) havia de remodelar el govern (trencar el pacte en Unidas-Podemos o destituir a les ministres ‘sorolloses’) per a acabar la llegislatura sense tanta discrepancia publica; (b) havia d’evitar la reaccio del PP i no deixar-li temps per a que Isabel Díaz Ayuso es refera (en acabant de sa consagracio per majoria absoluta) i en una carambola es convertira en presidenta del PP estatal (tirant a l’accidental Alberto Núñez Feijóo); (c) havia d’evitar donar menjar als ‘canaris’, la rebelio de barons i baronets territorials que han perdut els trons; (d) te un semestre important al cap de l’Unio Europea i es provablement el seu futur... totes son bones i confluixen en que venien sis mesos de calvari, que debilitaria el seu partit i enfortiria als adversaris.

Un risc que pot salvar els mobles... o una part.

 

En la nostra casa

El PP, com en unes atres autonomies, s’ha chuplat o s’ha engolit a tot Ciudadanos (eren expopulars casi tots), motiu fonamental del creiximent experimentat. Els que criticaven l’ocupacio de carrecs pel tripartit del Botanic II i la contractacio d’assessors... faran lo mateix. Pero com son els meus...

Ciudadanos no ha segut ni carn ni peix. El centre, una etereïtat nominal, els ha perdut. Yo no soc de centre i no tinc inconvenient en acceptar una idea d’un contrari (ho faç en el tema de la meua preferencia: la llengua). Si que intente ser equilibrat i equitatiu. I aço no ho enten molta gent (provablement per este motiu no caic massa be ni a catalanistes ni a ‘valencianistes’).

En la següent taula podem vore l’evolucio de les tres ultimes votades autonomiques.

El cami de Podemos es similar al de Ciudadanos, en la diferencia que no ha segut absorbit pel PSOE ni per Compromís, ha desaparegut, s’ha desunflat. Te molt que vore el marc general propi. L’image de gresca continua, d’enfrontaments, de particions... no contribuixen a fidelisar a l’electorat, l’espanten. No era aço lo que oferien. Pero els dirigents estan a lo seu.

Compromís manté el tipo, en una llaugera tendencia descendent. Yo trobe que s’ha resentit del cas ‘Monica Oltra’ i tambe de l’actuacio d’alguns representants seus en l’Ajuntament de Valencia (Giuseppe Grezzi). En ser una formacio molt ideologisada, no se cóm acabarà la particio interna entre els mes catalanistes i els menys catalanistes.

Vox manté la linea ascendent. Te possibilitat de major creiximent ya que s’alimenta del sentiment identitari unicament espanyol (v. l’articul meu «L’identitat dual» aparegut aci el 26-5-2023). Te recorregut. Traura el component anticatalaniste (el que no ‘ven’, segons algunes ments pensants) i obtindra un protagonisme complicat per al ‘valencianisme’ (son centralistes i castellanistes).

I acabe en el PSOE. Ha millorat sensiblement els resultats, pero no s’ha beneficiat del tot de les perdues-transvassos de Podemos i de Compromís.

Era esperable, Ximo Puig no es amic de riscs i ha gestionat raonablement be la pandemia (segons el meu entendre prou millor que unes atres autonomies que nomes han fet que destorbar i anar a la contra: Madrit). Ha conseguit proyectes macroeconomics significatius com la planta de Sagunt i ha tret avant, en oposicio interna, molts proyectes d’energia solar (per a mi, el païsage i la fauna son importants, pero secundaris respecte a l’autosuficiencia energetica en el context internacional, perque ningu estem disposts a renunciar a l’electricitat).

No se qué faran ara el parell de plataformes que es crearen per a apoyar a Puig. Estaran buscant acomodo entre els nous guanyadors. Segur, perque com l’ideologia la tenen en la bojaca.

IV

Baixem a les catacumbes del valencianisme

Aço es una atra lliga, perque tambe es un atre nivell. No estem parlant de diputats, estem parlant d’alguns regidors.

De les votades de 2019 ad ara hi ha una cosa positiva: nomes resistixen dos agrupacions: Decidix (Accio Nacionalista Valenciana, Avant, Poble, Som i independents) i Units (Contigo, Valencia Unida, Lo nostre i Asociación Europea de Pensionistas).

Estos son els resultats autonomics de les utimes convocatories:

 I una negativa, s’han perdut millers de vots respecte a 2019.

 

Resultats locals

Es un analisis que s’ha de fer en major detall i que suponc que realisaran els afectats. De la dotzena de municipis a on concorria Decidix nomes s’han tret cinc regidors i 3936 vots. Es poc, pero a la falta de visibilitat i a la penuria economica s’ha de sumar que s’ha de treballar de forma constant. No es suficient presentar una candidatura...

Hi ha hagut resposta a les llistes en Catarroja, Moncada, Albal, Valencia, Palmera, Montroy, Alaquas, Alcalali, Burriana, Torrent... Tambe es pot vore que hi ha un cert public seguidor en les autonomiques en: Catarroja, Moncada, Valencia, Massamagrell, Burriana, La Vila... (son algunes de les poblacions que he buscat).

Pero hi ha un problema i es la volatilitat del sufragi, es veu clarament en Albal. Hi ha 1140 paperetes locals i nomes 82 autonomiques. En el cami se n’han esfumat un miller. Si es revisen les sifres, es veu a ón se n’han anat els electors. Es necessari fidelisar el vot perque sino mai passarém del ‘municipi’.

 

Aigua de maig

La conjuncio astral s’ha donat: l’esquerra i el catalanisme han perdut les institucions autonomiques i els ajuntaments de les capitals. Era lo que estava esperant un cert ‘valencianisme’ que sobrevivia, o malvivia, a una epoca de sequera de huit anys.

Vindran les nuvolades i ploura, plouran subvencions i ajudes que ara passaven de llarc i nomes engrossaven el catalanisme.

I es mantindra el silenci front a la catalanisacio escolar i institucional (AVLl). Que ningu pense que estos nous governants seran sensibles a un valencianisme fora del gestual i folcloric. Cap dels dos liders populars (Generalitat i Ajuntament de Valencia) faran res. Es mes, han jurat fidelitat publica a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Les principals institucions del valencianisme oficial, ¿les he de mencionar?, actuaran com han actuat durant les majories absolutes del PP del 2001 al 2015... en complaença i en docilitat... son dels meus.

Uns atres continuarém denunciant lo de sempre, per mantindre la memoria.

 

Image 1 i 2: Lamoncloa.gob.es
Image 3: valenciaplaza.com
Image 5: Facebook